fbpx

LA LLEGENDA

SOS. Les dones i els xiquets primer

Ràpidament s'envia el senyal de socors, SOS, captada pel buc Carpathia, a 58 milles (107 quilòmetres). Tardarà almenys 4 hores a arribar i, per a llavors, ja serà massa tard per a la gran majoria. Centenars de persones cauen o es llancen, preses del pànic, a les gèlides aigües de l'Atlàntic Nord, a una temperatura d'entre 0 i 2 graus centígrads.

Vint-i-cinc minuts després de l'accident comença la tasca d'arriar els bots salvavides, que són insuficients per a posar fora de perill les 2.207 persones (entre passatgers i tripulació) que viatjaven a bord.

El barco s'escora cada vegada més i les escenes de pànic, encara que també d'heroisme, se succeïxen en la coberta i en l'interior del RMS Titanic. A mesura que l'aigua inunda les seues estances, els passatgers que inicialment ignoraven la gravetat de la situació comencen a comprendre la magnitud de l'accident.

Quan ix l'últim bot, queden en el Titanic més de 1.500 persones. Mentres este s'allunya de la zona, la proa del Titanic se submergix davall l'aigua, al mateix temps que la popa s'eleva fins a assolir 45 graus d'inclinació. Molts cauen o es tiren a les aigües gelades, abocant-se a un terrible desenllaç. I la fi arriba sense remei.

El Titanic es partix en dos i la proa s'afona fins al fons abismal. La popa, en un últim esforç per romandre flotant, es manté vertical durant uns minuts. I després, la foscor i un silenci ensordidor, només trencat pels crits de socors, cada vegada més tènues, d'alguns supervivents.

El Carpathia va arribar a les quatre de la matinada i va començar immediatament a rescatar passatgers dels bots.

Un total de 712 persones van aconseguir sobreviure. Les altres 1.495 no van poder fer-ho.

Valencià
Español English (UK) Valencià